20 de Maig 2020

Per tornar a FER VISIBLES CONFLICTES SOCIALS que no poden tornar-se invisibles ara!

Fer Teatre Invisible consisteix en realitzar una acció o intervenció teatral assajada en el marc de la vida quotidiana per aconseguir reflexió social.

El Teatre Invisible l’utilitzem quan volem fer visibles situacions de conflicte social no resoltes o sobre les que volem tornar a tenir una resposta social actualitzada.

Situacions que habitualment plantegen un alt contingut d’exclusió social, d’abús de poder o clarament discriminatòries que de tant repetir-se han esdevingut quotidianes i per tan invisibles a la majoria.

La particularitat què te aquest tipus de teatre és que l’escena o situació ha de servir perquè funcioni com a detonant i provocació per a les persones, que circumstancialment es trobin en el lloc on es desenvolupa, fent que participin espontàniament en un aspecte o altre, obligant-les a prendre decisions i a posicionar-se.

EXPERIÈNCIES: TEATRE INVISIBLE PER A REFLEXIONAR SOBRE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.

Com és evident no ho tenim enregistrat però sí que us ho podem explicar:

Un ajuntament ens va demanar de fer una acció per a reflexionar sobre la violència masclista. Els hi vam plantejar de fer un teatre invisible al “mercadillo” que setmanalment hi ha a la localitat. Els protagonistes eren una parella que mentre anava de compres, tenien una discussió que anava pujant de to i “a poc a poc” s’anava convertint en una escena de maltractament de l’home cap a la dona. Moltes dones i venedors de les parades van intervenir. Li demanaven a l’home que es tranquil·litzés. Com cada vegada anava a més i la noia de la parella es va posar quasi a plorar, altres dones van intervenir espontàniament i vana anar a parlar amb ella, aprofitant moments que ell marxava empipat cap a un altra banda. També un dels nostres, va intentar calmar-lo a ell, i es va evidenciar que no era molt bona idea… Anaven passant moltes coses. La gent no podia deixar de sentir que havia de fer alguna cosa. No els hi era per res indiferent el que estava succeint.

Mentre tot això passava algunes persones van començar a estranyar-se de què no hi haguessin la parella de mossos que sempre donava voltes els dies de mercat. Era graciós escoltar els seus comentaris:

– ¡¡Esto es el colmo, la policía nunca está cuando más la necesitas..!!!

Finalment unes senyores van anar al “cuartelillo” per avisar a la policia de la possible situació de violència masclista que s’estava donant i els hi van explicar el que estava passant . Els policies no van seguir lo acordat amb l’ajuntament, posant en perill tota l’acció. Quan les senyores molt preocupades van acabar d’explicar la situació dramàtica que estava succeint , el policia els hi va dir textualment:

-Tranquilas señoras, no se preocupen, que están haciendo teatro…!!

Les senyores van tornar al “mercadillo” super indignades. Nosaltres encara estàvem comentant el que estava passant barrejats amb gent del “mercadillo”. La parella estava que si ens en anem a casa, que si no. La gent li deia a la noia que no tornes a casa amb ell. Total que en mig de tot això apareixen les senyores cridant:

– ¡Que nos están tomando el pelo!! – Que la policía dice que todo esto es teatro..!!

Ràpidament vam reaccionar per tal de donar-li temps a la parella perquè s’allunyés del lloc. El primer va ser respondre a la senyora dient-li:

-¡Pero esto ya es el colmo! – ¿Cómo va a ser teatro? –¿No ha visto a la pobre chica como estaba? La policía con tal de no mover un dedo… -Lo que digo, que cuando se les necesita no hay quien los encuentre.

I així, intentant calmar els ànims vam donar temps a què els protagonistes anessin marxant cadascun pel seu costat, mentre seguíem parlant del que havia passat aquell matí.

Per descomptat vam treure moltíssima informació. Vam poder avaluar, fins a quin punt les persones del carrer tenien coneixement dels recursos i les maneres d’actuar quan detectes una situació de violència al carrer i no saps que fer.     

COSES MOLT IMPORTANTS A TENIR EN COMPTE QUAN FEM TEATRE INVISIBLE:

Una vegada comences l’escena, no la pots parar i hauràs d’assumir les seves conseqüències fins al final:

– Primer de tot per respecte a les persones què , sense saber-ho, s’hauran implicat en l’escena fent unes interpretacions perfectes, amb una sinceritat digna dels millors intèrprets. No és qüestió de dir-li a algú, que acaba de viure una situació que potser li ha resultat violenta o molt desagradable, que tot era teatre i que tot estava més controlat del que semblava i que moltes gràcies per la seva aportació…

– Segon perquè aquest tipus d’escenes les utilitzem per fer reflexió social. És una mena d’enquesta, però sense respostes escrites, si no viscudes. El que es busca és la resposta espontània. Si a les persones que s’han vist implicades en la situació, una vegada ha passat els hi dius que tot era teatre, la seva reacció normalment és de cabreig, perquè es senten utilitzades i que els hi ha pres el pèl.

COM PREPARAR UNA INTERVENCIÓ DE TEATRE INVISIBLE:

Primer de tot has de tenir molta informació vivencial, de primera mà, sobre el conflicte que vols plantejar per realitzar la intervenció de teatre invisible.

Has de preparar l’escena o escenes i polir-les molt bé, per aconseguir el resultat desitjat.

Provar tota mena de reaccions que podran generar a les persones que estaran al lloc en el moment de la intervenció.

Pot ser una situació que t’hagi passat i no hagis sabut com reaccionar. També pot ser una situació que s’estigui repetint, i que no hagim trobat la manera de respondre correctament en l’àmbit de barri, comunitat o col·lectiu.

Com aconsegueixes cridar tant l’atenció fins al punt de què les persones s’impliquin?

Perquè l’acció funcioni, hem de comptar, a part dels protagonistes o protagonista amb uns intèrprets secundaris, que tindran una missió molt important perquè això funcioni. Actuaran com a repetidors i moderadors dins la situació en tot moment.

Aquestes actrius i actors per una banda implicaran a la gent que està o que passa pel lloc mentre es desenvolupa l’acció, fent- los preguntes tipus: Ha vist el que està passant? O: Com pot ser què avui dia continuí passant això? O: No li hauríem de dir alguna cosa..?

Amb aquest tipus de preguntes la gent no té escapatòria i s’ha de posicionar, si més no, encara que sigui dient que no és el seu problema o marxant. Alhora fan ressò del conflicte ampliant el radi d’implicació: Aconseguiran que més persones s’adonin del que està passant i crearan reflexió amb les seves preguntes.

Per altra banda l’altra missió que tenen és la d’intentar evitar que el conflicte no es descontroli massa. Han de saber neutralitzar i respondre a possibles provocacions, insults o intents d’agressivitat, que es poguessin donar…

Si repetim la mateixa acció a diferents barris o espais urbans, al final podrem fer-nos una idea de com respira la gent de la nostra ciutat o població respecte el conflicte plantejat.

El teatre invisible et permet tenir molts punts de vista diferents i reals, perquè les respostes de les persones que intervenen en la situació són espontànies i expressen, si més no, el que senten en aquell moment davant aquella situació, perquè simplement els hi està passant.