El teatre és una excel·lent forma artística d’expressió, però també és una eina de coneixement,
tant de nosaltres mateixos com del nostre entorn, que ens pot ajudar a conèixer més bé el món
en què vivim per poder-lo transformar de la millor manera.
El teatre és un mirall de la nostra societat. Per dur a terme les activitats de teatre social, cal fer una anàlisi permanent de la realitat, de manera que tot allò que es faci sempre sigui pròxim a les persones i als col·lectius amb els quals es treballa en cada moment. Es tracta d’utilitzar el teatre com un reflex del nostre entorn, que alhora ens ajudi a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos.
El teatre és una eina de reflexió i de transformació social. El teatre dóna un sentit diferent a les emocions. En els tallers de teatre social, tenim l‘oportunitat de controlar-les o dirigir-les, cosa que en la vida real moltes vegades no es pot fer. Assajar la realitat ens dóna nous recursos, l‘oportunitat de fer les coses d’una manera diferent o de veure’ns des de fora.
Mitjançant el teatre, aprenem a domesticar les emocions, els impulsos, les pors, i ho fem jugant, sense buscar una finalitat terapèutica o educativa.
El teatre crea espais de llibertat, on podem alliberar els nostres records, les nostres emocions i la nostra imaginació. Ens ofereix eines i estratègies per analitzar els nostres conflictes i trobar les nostres pròpies solucions.
En àmbits com l’educació, el lleure i la intervenció social, el teatre de l’Oprimit i el teatre social es converteixen, doncs, en una eina efectiva, una eina dinàmica i participativa, que permet treballar d’una manera molt satisfactòria i, fins i tot, sovint, amb resultats sorprenents.https://www.youtube.com/watch?v=JKMRuSClc24
ImpactaT és una associació pionera a Catalunya en teatre social i teatre de l’Oprimit. Parlem amb una de les seves fundadores, Anna Caubet, i amb alguns dels participants en un projecte intergeneracional. Vídeo: És un reportatge del programa Teló de Fons de la Xarxa. Barcelona 2017.
L’espec-actor.
Els actors fan a l’escenari exactament tot allò que nosaltres fem a la vida quotidiana. Es mouen, parlen, expressen idees i revelen passions, exactament com ho fem nosaltres a les nostres vides. L‘única diferència entre nosaltres i ells és que els actors són conscients que utilitzen aquest llenguatge, i això els fa més aptes per fer-lo servir. Els «no-actors», en canvi, ignoren que fan teatre, que parlen teatralment, que fan servir el llenguatge teatral.
UNS QUANTS CONCEPTES CLAUS…
Teatre social.
Gènere de les arts escèniques que fa servir diverses tècniques teatrals per fer visibles els conflictes socials, per reflexionar-hi i per resoldre’ls.
Teatre fòrum.
Obra teatral breu que planteja un conflicte no resolt. Un cop s’ha representat l’obra, es convida els espectadors a posar-se al lloc dels actors i a modificar les accions dels personatges per buscar solucions al conflicte. Finalment, s’analitza i es debat entre tots cada una de les solucions aportades.
Teatre imatge.
Tècnica teatral utilitzada en el teatre social per reflectir idees, situacions o emocions mitjançant el llenguatge no verbal.
Pretext dramàtic.
Metodologia establerta per Allan Owens que consisteix en la representació teatralitzada d’un conte, d’una llegenda o d’una història que dóna peu a tractar un conflicte proper als participants.
Teatre de l’Oprimit.
Conjunt de metodologies creades pel dramaturg brasiler Augusto Boal en els anys seixanta per fer aflorar les opressions i els conflictes. Transforma l’espectador en protagonista de l’acció dramàtica per convertir-lo en l’artífex del seu propi alliberament.
Teatre comunitari.
D’origen argentí, aquesta tendència planteja el teatre com a eina per dinamitzar i transformar la comunitat.
